Cada
cop es parla menys de la pobresa infantil. Sembla que els governs evitin
parlar-ne i fer polítiques socials que afavoreixin aquests infants en situació
de risc. Així poden estalviar-se una “mala imatge” del país.
“Per persones en risc de
pobresa o exclusió social s'entenen aquelles que disposen de solament un 60% de
l'ingrés mitjà de la resta de la població, les que tenen entre el 40% i el 50%
són catalogades com a "pobres" i les de menys del 40% es troben en
situació de "pobresa extrema".” Redacció notícies 324 (CCMA) http://www.ccma.cat/324/espanya-el-segon-pais-de-la-ue-amb-mes-pobresa-infantil/noticia/2353473/
Actualment,
està en situació de pobresa una de cada cinc persones del món. Hi ha 1.200
milions de persones al planeta que viuen sota el llindar de pobresa.
A
Catalunya, es mantenen les proporcions, un 20% de la població. Però si ens
fixem en els infants la xifra augmenta, trobem que gairebé 3 de cada 10 (28.8%)
es troben en aquesta situació.
La
crisi econòmica iniciada al 2008 ha fet que moltes famílies amb baix nivell
econòmic disminuïssin notablement els seus ingressos. Com a conseqüència, han augmentat
el nombre de desnonaments (infants sense habitatge), tenen una alimentació
desequilibrada o insuficient i augmenta la seva absència a l’escola (que fa
augmentar el fracàs escolar).
S’han
fet nombroses campanyes des de diverses entitats per intentar eradicar la
pobresa infantil a diferents territoris com “La infància no pot esperar” de
FEDAIA, “Todos contra la pobreza infantil” de la Fundació Rosa Oriol i “Cap nen
sense bigoti” de la Fundació La Caixa.
La
pobresa infantil és un problema més greu del que pensem. Combatre-la és
responsabilitats de tots!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada